Si no pots veure correctament aquest missatge, fes click aquí.

Tria d'actualitat

Oberta una nova convocatòria d’avaluació i acreditació de competències professionals
Octubre de 2017
Aquest octubre s’ha obert una nova convocatòria d’avaluació i acreditació de competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o de vies no formals de formació per al curs 2017-2018 en centres que depenen del Departament d’Ensenyament.

En total s'ofereixen de 1.810 places distribuïdes en quatre àmbits: activitats físiques i esportives i socorrisme (640), administració i gestió (400), dependència (530) i muntatge i manteniment d'instal·lacions. En aquesta convocatòria es pot obtenir l'acreditació d'unitats de competència de titulacions o certificats de professionalitat que condueixen a l'habilitació per a l'exercici de professions regulades.

El procediment d'avaluació i acreditació es porta a terme en diferents instituts designats per la Direcció General de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial i el termini per presentar la sol·licitud de preinscripció és del 23 d’octubre al 15 de desembre.

Més informació sobre els requisits de participació, la documentació necessària i els instituts que ofereixen places es pot consultar aquí.

 
S'ofereixen 1.810 places en total distribuïdes en els àmbits d'activitats físiques i esportives i socorrisme, administració i gestió, dependència i muntatge i manteniment d'instal·lacions
El SOC publica un informe sobre la cobertura territorial de la formació professional per a l’ocupació 
Octubre de 2017
El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ha elaborat l’Informe sobre la cobertura de formació professional per a l’ocupació 2017, que identifica les especialitats formatives que han estat prioritzades i no tenen una cobertura adequada. El document conté una relació actualitzada dels centres de formació acreditats i inscrits en el registre d’entitats col·laboradores de la institució i es relaciona alhora amb aquelles àrees formatives que s’han considerat prioritàries en la programació de les activitats de formació professional per a la població desocupada.

Tot i que l’informe no inclou una descripció de la metodologia seguida, el SOC indica que la detecció de necessitats formatives s’ha realitzat a partir de la revisió d’estudis de tendències del mercat laboral i de l’anàlisi de dades sobre afiliació a la Seguretat Social. Aquesta informació ha estat contrastada amb els agents econòmics i socials, les associacions de municipis i els serveis territorials i oficines de treball del SOC així com els CIFO. Els resultats apareixen desglossats per comarques segons les àrees formatives amb especialitats prioritzades.

En el cas de la comarca del Barcelonès, el SOC ha identificat 25 àrees formativese de màxima priorització (és a dir, amb una qualificació de 30 punts) en 16 famílies professionals diferents. Compravenda, assistència social, formació i educació, atenció social i comerç i màrqueting apareixen com les àrees formatives  amb major nombre d’entitats inscrites i acreditades a la comarca. En canvi, no hi ha cap entitat en les àrees formatives d’agricultura, farmaquímica i seguretat, la qual cosa implica un dèficit en la programació de l’oferta formativa, ja que no es pot oferir cap de les especialitats d’aquestes àrees.
 
L'informe conté una relació actualitzada dels centres de formació acreditats i inscrits en el registre d’entitats col·laboradores de la institució i les àrees formatives que s’han considerat prioritàries en la programació de les activitats de formació professional per a la població desocupada.
 
El que pensen els europeus sobre la formació professional 
Octubre de 2017
Cedefop ha publicat un informe amb els resultats de la primera enquesta europea d’opinió en matèria d’educació i formació professional. L’enquesta proporciona dades inèdites sobre l’opinió dels ciutadans comunitaris sobre l’atractiu, experiències i efectivitat de la formació professional.

L’informe, basat en una enquesta presencial a una mostra de més de 35.000 persones, mostra que la formació professional ha esdevingut un element familiar entre els europeus, atès que entorn el 86% ha escoltat parlar-ne (a Espanya, un 84%). No obstant això, només menys la meitat dels enquestats afirma que va rebre informació sobre el sistema de formació professional abans d’accedir a l’educació postobligatòria – és a dir, en el moment de decidir si optar por l’itinerari del batxillerat o de formació professional- la qual cosa suggereix l’existència de dèficits en els processos d’orientació acadèmica.

Quant a la percepció social de la formació professional reglada, dos de cada tres enquestats (68%) pensa que els ensenyaments professionals tenen una imatge positiva en el seu país (a Espanya, un 70%). Cal assenyalar, però, que tres de cada quatre enquestats (75%) consideren la formació professional com a un itinerari acadèmic per a estudiants amb baix rendiment educatiu.

Per la seva banda, la majoria dels estudiants europeus de formació professional valoren d’una manera positiva els aprenentatges adquirits (87%) i al voltant d’un 60% afirma que va trobar la seva primera feina abans o un més després d’acabar els estudis. A diferència de la resta d’europeus, els enquestats espanyols consideren que aquest tipus d’estudis no afavoreixen la inserció laboral. Per últim, poc més de la meitat dels enquestats (54%) veuen fàcil accedir a l’educació superior universitària des de la formació professional, però només un 39% indica que ha continuat formant-se a partir d’aquesta via.

En general, els ciutadans comunitaris consideren que la formació professional juga un paper important en la societat en la mesura que contribueix a enfortir l’economia (84%), reduir l’atur (80%) i lluitar contra  l’exclusió social (78%).
 
Els ciutadans comunitaris consideren que la formació professional juga un paper important en la societat en la mesura que contribueix a enfortir l’economia, reduir l’atur i lluitar contra  l’exclusió social.
La Comissió Europea aprova una iniciativa per impulsar la formació d’aprenents a Europa
Octubre de 2017
El passat 5 d’octubre la Comissió Europea va proposar el Marc Europeu per a la Qualitat i l’Aprenentatge Efectiu. Aquesta iniciativa, que se sotmetrà a debat pels Estats membres, forma part de la New Skill Agenda for Europe que es va engegar el juny del 2016 i s’emmarca dins del Pilar europeu de Drets Socials, el qual empara el dret a la educació, formació i l’aprenentatge inclusiu i de qualitat dels ciudatans comunitaris.

El Consell identifica catorze criteris de qualitat i eficàcia que els Estats membres han d’aplicar a la formació dels aprenents per tal d’afavorir la seva ocupabilitat i capacitats personals. En concret, el marc proposat estableix set criteris sobre les condicions d’aprenentatge i treball: 1) contracte per escrit; 2) resultats de l’aprenentatge; 3) suport pedagògic; 4) component relatiu al lloc de treball; 5) remuneració o compensació; 6) protecció social; i 7) condicions de treball, salut i seguritat sobre les condicions d’aprenentatge i treball. Els altres set criteris fan referència a les condicions marc: 8) marc reglamentari; 9) participació dels interlocutors socials; 10) suport a les empreses; 11) itineraris flexibles i mobilitat; 12) orientació professional i sensibilització; 13 transparència; i 14) garantia de qualitat i seguiment dels titulats.

D’acord amb la informació divulgada pel Consell, l’impacte d’aquest marc sobre els Estats membres dependrà del grau de desenvolupament dels sistemes nacionals de formació professional. Estudis previs mostren que 14 de 28 països només assoleixen la meitat dels criteris, 6 països (Espanya entre ells) entre el 50% i dos terços i 8 països més de dos terços.
 
El Consell identifica catorze criteris de qualitat i eficàcia que els Estats membres han d’aplicar a la formació dels aprenents per tal d’afavorir la seva ocupabilitat i capacitats personals