Si no pots veure correctament aquest missatge, fes click aquí.

Tria d'actualitat

Les jubilacions en la industria: escenaris de futur per a la demarcació de Barcelona i Catalunya
Desembre de 2017
El passat 12 de desembre el Consell Comarcal del Barcelonès va presentar l’estudi Quantificació de les jubilacions futures en la indústria elaborat pel Gabinet d’Estudis de la Cambra de Comerç. L’ estudi proporciona una estimació del nombre de jubilacions que es produiran en els propers anys en el sector industrial a la demarcació de Barcelona i al conjunt de Catalunya per tipus d’ocupació i branca industrial.

L’anàlisi de la força de treball mostra una estructura demogràfica en un avançat procés d’envelliment, donat l’elevada edat mitjana dels treballadors en algunes branques d’activitat. En el conjunt del sector industrial a Catalunya, al voltant de 75.000 treballadors (el 14%)  tenen 55 anys o més (per tant, es jubilaran al llarg dels propers deu anys). D’aquests, entorn 28.000 es jubilaran en els propers cinc anys. Les branques industrials que patiran especialment l’efecte de les jubilacions són la confecció de peces de vestir (el 20% de treballadors tenen 55 anys o més i, a la demarcació de Barcelona, el 21%), la fabricació de mobles (19% a Catalunya i Barcelona) i la indústria tèxtil (18% i 17%, respectivament).

En relació amb les ocupacions, s’observa una edat mitjana força elevada entre els operadors d’instal·lacions i maquinàries fixes, els tècnics de les ciències i enginyeries, els soldadors, planxistes i muntadors d’estructures metàl·liques, els mecànics de precisió en metalls, ceramistes, vidriers, artesans i treballadors d’arts gràfiques i, per últim, entre els mecànics i ajustadors de maquinària. Aquest fet s’ha de tenir en consideració en el futur reemplaçament dels treballadors jubilats, especialment en aquelles ocupacions no susceptibles de ser substituïdes per màquines.

Per últim, l’informe destaca que bona part de les jubilacions futures (el 42%) es produiran en ocupacions considerades típicament industrials que requereixen una formació professional específica. En aquest sentit, la previsió pot esdevenir un instrument útil per a la planificació de necessitats formatives, ja que permet orientar les actuacions de les administracions públiques cap aquelles ocupacions i sectors amb una força de treball més envellida.
Publicada l'Estadística d'Alumnat de Formació Profesional
Desembre de 2017
El Ministeri d’Educació, Cultura i Esports ha publicat les dades de l’Estadística de l’Alumnat de Formació Professional corresponents al curs 2015-2016. L’objectiu d’aquesta operació estadística és proporcionar informació detallada sobre els ensenyaments de formació professional al sistema educatiu i, més concretament, sobre les característiques de l’alumnat escolaritzat. Les dades es difonen desagregades per tipus d’ensenyament, família professional i, territorialment, per comunitats autònomes i províncies.

Segons aquestes dades, en el curs 2015-2016 es van impartir estudis de formació professional en 3.680 centres, dels quals 2.019 van impartir programes d’FP Bàsica, 2.741 cicles de grau mig i 2.310 de grau superior. En el cas de Catalunya, 422 centres van oferir ensenyaments professionals, 378 de grau mig i 323 de grau superior.

La xifra d’alumnes matriculats a cicles formatius va ser de 765.460, dels quals 61.909 cursaven FP Bàsica, 349.631 cicles de grau mig i 353.920 cicles de grau superior. L’evolució de la matriculació els darrers anys ha estat força positiva: hi ha hagut un augment del nombre d’alumnes del 17,4% als cicles de grau mig i del 24,3% als de grau superior en comparar amb el curs 2010-2011. Per famílies professionals, Administració i gestió, Informàtica i comunicacions, Sanitat, Electricitat i electrònica i Serveis socioculturals i a la comunitat concentren la major part de l’alumnat matriculat a estudis d’FP Bàsica i als cicles formatius de grau mitjà i superior. 

Pel que fa al perfil demogràfic de l’alumnat, destaca la desigual distribució de gènere segons el tipus d’ensenyament. Així, les dones representen el 28,9% de l’alumnat de l’FP Bàsica, mentre que al cicles de grau mig i superior se situen entorn el 43% i 48%, respectivament. De la mateixa manera, se observen diferencies en la distribució per sexe en les diferents famílies professionals: les dones són clara majoria en Imatge personal, Serveis Socioculturals i a la comunitat, Textil y Confecció i Sanitat; i els homes en Electricitat i electrònica, Fabricació mecànica, Instal·lació i manteniment o Transport i  manteniment de vehicles. Per últim, en el cas dels patrons d’edat cal destacar la presència d’alumnat amb edats més avançades: el 14% dels estudiants de grau mig i el 17,% dels estudiants de grau superior té més de 30 anys. 

Aquests patrons de gènere i edat són força similars que els de l’alumnat de L’Hospitalet, tal com es va mostrar en l’anterior avanç de resultats (per accedir a l’aplicació no cal fer login, només tancar la finestra emergent). 

Juntament amb aquesta informació, l’Estadística de l’Alumnat de Formació Professional  proporciona indicadors d’accés als estudis i dades sobre la formació en centres de treball i la formació dual, així com sobre l’alumnat graduat i els resultats acadèmics.
Enquesta sobre la participació de la població adulta en activitats d’aprenentatge 
Desembre de 2017
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) ha fet públics els resultats de l’Enquesta sobre la Participació de la Població Adulta en Activitats d’Aprenentatge, operació estadística emmarcada en el projecte europeu Adult Education Survey, coordinat per Eurostat, que té com a objectiu conèixer les activitats de formació i aprenentatge al llarg de la vida de la població de 18 a 64 anys. L’enquesta proporciona informació, a nivell estatal i autonòmic, sobre la participació en activitats d’aprenentatge, la recerca i dificultats d’accés a la formació de la població adulta i sobre els seus coneixements lingüístics i nivell educatiu.

Segons dades de l’enquesta, prop de 14 milions de persones d’entre 18 i 64 anys (un 47,7% del total) van participar l’any 2016 en activitats d’aprenentatge, formal i no formal. Per comunitats autònomes, la Comunitat Foral de Navarra, la Comunitat de Madrid, Catalunya i Castella i Lleó van assolir les xifres més elevades de participació, superior al 50%. Per contra, Andalusia, la Regió de Murcia i el Principat d’Astúries presenten els percentatges més baixos.

Pel que fa a les activitats d’educació formal, un 16,2% de la població adulta en va prendre part l’any 2016 i la major part ho feia en estudis de formació professional de grau superior i universitaris. Quant a les activitats d’educació no formal, van participar 11,8 milions de persones. D’aquests, el 58,1% ho van fer en activitats formatives guiades en el lloc de treball (ex. formació en eines informàtiques o maquinària), el 37,6% en cursos teòrics i conferències i el 32,6% en seminaris teoricopràctics (ex. cursos per l’obtenció del carnet de conduir o de cuina). Per últim, un 17,7% va rebre classes particulars. En comparar amb el 2011, data de l’edició anterior de l’enquesta, s’observa un augment de la participació tant en les activitats educatives formals (de 4,3 punts) com no formals (de 5,8%).

Un altre tipus d’activitat és l’aprenentatge informal, el qual fa referència a formació menys estructurada que l’educació no formal. D’acord amb els resultats de l’enquesta, entorn el 60% de la població adulta es va adquirir coneixement de manera informal, principalment mitjançant vies informàtiques (el 80%) o impreses (el 60%). 

Per últim, pel que fa als idiomes, el 56,3% de la població adulta tenia coneixements d’algun idioma diferent de la seva llengua materna, majoritàriament d’anglès (el 40,3%), francès (14%) i alemany (2,8%).
L’estat de l’educació a Catalunya, nova publicació de la Fundació Jaume Bofill
Desembre de 2017
La Fundació Jaume Bofill ha publicat l’Anuari del 2016 sobre l’Estat de l’educació a Catalunya. L'edició d'enguany, dirigida pels investigadors Bernat Albaigés i Francesc Pedró, s’estructura en tres grans blocs: el primer proporciona una radiografia actualitzada de l’estat de l’educació a Catalunya i avalua l’impacte de la crisi econòmica sobre l’educació; el segon bloc analitza l’agenda política i les polítiques educatives desenvolupades durant el darrer quinquenni; l’últim bloc recull una sèrie de línees i propostes d’actuació en l’àmbit educatiu per als popers anys.

L’estudi mostra que les polítiques d’austeritat a Catalunya han comportat una reducció dràstica de la despesa pública en educació (al 2014 es dedicava quasi un 22% menys de despesa que al 2009), la qual ha afectat sobretot al professorat (47% de la reducció total) i al sector d’educació infantil (7%). La retallada en la despesa pública ha estat compensada per la despesa privada de les famílies, que ha crescut entorn un 25%. No obstant això, al 2015 s’inicia un procés de recuperació de la inversió que s’ha consolidat el 2017. Segons els autors de l’estudi, un dels factors que incideix en la baixa despesa pública en educació a Catalunya (inferior a la mitjana europea i espanyola) és el model de finançament, atès que les diferències en l’esforç inversor en educació de les comunitats autònomes s’expliquen, en un 54,6%, per les variacions en el saldo fiscal.

Pel que fa als resultats dels sistema educatiu, s’observa una millora en aquest anys: la taxa d’idoneitat ha passat del 68% al 77% i la taxa de graduació a l’ESO del 77% al 88%. També hi ha hagut una millora en la permanència en els estudis postobligatoris i una disminució de l’abandonament escolar: entre el 2008 i el 2016 el percentatge de joves (16-24) que estudia ha passat del 51% al 68% i el que abandona prematurament del 32% al 18%.

Els autors posen en relleu diferents factors que expliquen aquests canvis. En primer lloc,  l’increment de les taxes d’atur, especialment entre la població jove sense formació ha propiciat que aquells joves que, en la fase d’expansió econòmica, tendien a abandonar el sistema educatiu atrets per ocupacions de baixa qualificació hagin romàs al sistema educatiu o hi hagin retornat un cop han quedat sense feina. En segon lloc, pel fort desenvolupament de l’oferta i l’augment de la matriculació en ensenyaments de formació professional.

Per últim, els autors conclouen amb propostes d’actuació, entre les quals cal destacar la necessitat d’augmentar el finançament públic de l’educació fins arribar a nivells equiparables a la mitjana europea. Per fer efectiu aquest increment de la despesa pública s’haurien de millorar els mecanismes de finançament autonòmic. En aquesta direcció, també s’haurien de repensar les prioritats de la inversió educativa apostant per polítiques orientades a la qualitat i equitat del sistema (segregació escolar, formació docent, gratuïtat de l’ensenyament i dels estudis postobligatoris).
L’estudi mostra que les polítiques d’austeritat a Catalunya han comportat una reducció dràstica de la despesa pública en educació
Informació sobre protecció de dades