Si no pots veure correctament aquest missatge, fes click aquí.

Tria d'actualitat

Nou estudi sobre la implantació de l'FP dual a Catalunya
Setembre de 2017
El Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha elaborat un informe sobre la situació de l’FP dual al sistema educatiu català. Amb l’objectiu d’identificar les principals febleses de l’FP dual, l’estudi analitza el marc normatiu actual i les primeres dades disponibles a partir d’un enfocament que té en compte els principals actors implicats: l’alumnat, els centres educatius i les empreses. El document també inclou una sèrie de recomanacions de millora al voltant de tres eixos: la governança; l’organització i implantació; i, per últim, l’expansió del model.

Com apunta l’estudi, el models de formació professional basats en la figura de l’aprenent han suscitat interès entre els responsables polítics i actors vinculats amb aquest camp, especialment des de la crisi econòmica del 2008. La formació dual, molt consolidada al centre d’Europa (Alemanya, Àustria, Suïssa), ha estat considerada un instrument eficaç per fer front a l’abandonament escolar i l’atur juvenil i minimitzar alhora el desencaixi entre l’oferta formativa i les demandes reals del teixit productiu.

Després d’algunes experiències pilot, aquest tipus de formació es va implantar per primer cop el curs 2012-2013. El Govern català va introduir la modalitat dual en el sistema de formació professional mitjançant decret legislatiu el març de 2011, i en va regular l’organització un any més tard. El nou model de formació en alternança estableix dues vies diferenciadese: l’alternança simple i l’alternança amb formació dual, en la qual es combina la formació acadèmica i l’activitat laboral al centre educatiu i l’empresa.

L’informe publicat pel Consell aporta una primera aproximació estadística a la implantació de la modalitat dual a Catalunya. D’acord amb la informació disponible, hi ha hagut un increment important de l’alumnat matriculat a l’FP dual: la xifra d’estudiants ha passat de 590 a 5.075 entre el curs 2012-2013 i el 2015-2016. Tot i l’augment de matriculació, cal tenir en compte que l’alumnat de la dual només representa el 4,3% del total  de l'alumnat d’FP.

Entre les evidències més destacades de l’estudi, els autors assenyalen que, si bé l’FP dual no té un efecte significatiu sobre la reducció de la taxa d’atur (donat el pes reduït en relació al conjunt) sí contribueix al seu descens en facilitar la inserció laboral dels titulats. Així, les xifres mostren que la inserció dels titulats és més alta a l’FP dual (70%) que al conjunt de l’FP inicial (51%) i, a més a més, presenten unes millors condicions laborals en termes de tipus de contracte, jornada laboral i salari.
 
L’informe publicat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya proporciona una primera aproximació estadística a la implantació de la formació professional dual a Catalunya
Les xifres del sistema educatiu a Espanya
Setembre de 2017
Las fundació Ramón Areces i la fundació Sociedad y Educación acaben de publicar l’edició actualitzada de l’informe Indicadores comentados sobre el estado del sistema educativo español.

Aquest informe recull una selecció de dades estadístiques sobre la situació de l’educació a Espanya. A l’igual que en edicions anteriors, els indicadors van acompanyats de comentaris d’experts que permeten aprofundir en les particularitats del nostre sistema educatiu i plantegen, al seu torn, propostes de millora.

L’informe s’estructura en quatre blocs. El primer és una actualització a l’any 2017 de la informació estadística sobre la població escolar, el nivell educatiu de la població i els resultats educatius (taxes d’escolarització, d’idoneïtat i de graduació). El capítol inclou un comentari de Julio Carabaña (Universitat Complutense de Madrid) sobre la repetició de curs a l’escola.

El segon apartat recull dades en relació amb els recursos educatius (despesa pública, professorat i infraestructures) i l’organització escolar. Entre els temes abordats pels experts destaquen la qüestió del lideratge escolar, la implicació dels pares i l’autonomia dels centres.

El tercer bloc es dedica a l’examen dels resultats del sistema educatiu d’acord amb els sis objectius europeus fixats a l’Estratègia Europa 2020 per als sistemes de formació i educació. L’informe posa èmfasi en l’abandonament escolar prematur i la població amb estudis superiors, indicadors que, des d’una perspectiva comparada, mostren una dinàmica singular a Espanya respecte altres països europeus. En la secció d’anàlisi es tracten diferents aspectes relacionats amb els objectius educatius a nivell europeu, els resultats de les avaluacions PISA o els factors que afavoreixen la resiliència educativa entre col·lectius en situació de risc.

L’últim apartat, sobre educació i ocupació, recopila dades sobre participació en activitats de formació al llarg de la vida i sobre la relació entre nivell educatiu i situació laboral. També inclou informació sobre les iniciatives desenvolupades a nivell nacional per a la promoció de l’ocupació i la formació dirigides a la població jove. La secció conclou amb un comentari sobre l’estratificació educativa de l’ocupació en la que l’autor, Juan Ignacio Martínez Pastor (UNED) analitza, des d’una perspectiva temporal, la relació entre els nivells educatius i les taxes d’ocupació a Espanya.

La publicació fa accessibles al públic general els indicadors del sistema educatiu espanyol gràcies a un gran esforç de síntesi i representació gràfica de les dades. Els comentaris dels experts resulten d’especial interès pels professionals del camp de l’educació i formació professional
La publicació fa accessibles al públic general els indicadors del sistema educatiu espanyol gràcies a un gran esforç de síntesi i representació gràfica de les dades
L'OCDE publica l'informe Panorama de l'educación 2017: l'FP a Espanya no surt ben parada
Setembre de 2017
L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha publicat l’edició de 2017 d’Education at a glance, informe que proporciona una panoràmica d’alguns aspectes claus dels sistemes educatius dels 35 països que formen part de la institució i d’altres associats. Com a novetat, l’edició d’enguany investiga les tendències en els indicadors d’escolarització en estudis de secundària superior i nivell terciari. També se’n afegeixen d’altres nous per tal d’avaluar l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible i la participació en educació.

Dels principals resultats de l’informe cal destacar que Espanya presenta un taxa d’escolarització en formació professional més baixa que el conjunt de països industrialitzats: només un 12% de la població escolar estudia cicles de formació professional, aproximadament la meitat que la mitjana de l’OCDE.

Aquest fet resulta significatiu atesos l’actual nivell d’atur juvenil i la major efectivitat dels ensenyaments professionals per a la inserció en el mercat de treball: en efecte, la població adulta jove (25-34 anys) amb estudis de formació professional mostra una taxa d’ocupació superior a aquella amb secundaria bàsica (74% i 63%, respectivament).  Crida l’atenció, d’acord amb els autors de l’estudi, la baixa implantació de la formació en alternança, les quals combinen formació i treball, amb només un 0,4% d’alumnes escolaritzats en aquesta modalitat, xifra molt per sota de la mitjana de l’OCDE (17%).

Un altre aspecte destacat per l’informe és la polarització educativa a Espanya: tot i que és un dels països amb més titulats universitaris, també presenta unes de les taxes més altes d’abandonament escolar prematur i fracàs escolar: un de cada tres joves de 25 a 34 anys només ha assolit estudis bàsic de secundària, és a dir, no va arribar a estudiar batxillerat o formació professional superior. Cal afegir, a més a més, l’elevada proporció de joves que no estudien ni treballen (23%), vuit punts superior a la mitjana dels països més industrialitzats.

Els resultats del sistema educatiu espanyols s’han situar en un context institucional caracteritzat per un baix nivell de despesa que, en totes les etapes, està per sota a la mitjana dels 35 països de l’OCDE i que, durant la crisi, ha sofert una pèrdua de pes relatiu en relació amb la despesa pública total. En aquest sentit, els autors alerte que una educació de qualitat requereix un finançament sostenible. 

Síntesi de l'informe

Nota sobre Espanya
Espanya presenta un taxa d’escolarització en formació professional més baixa que el conjunt de països industrialitzats: només un 12% de la població escolar estudia cicles de formació professional, aproximadament la meitat que la mitjana de l’OCDE
Espanya ocupa la posició 44 en el rànquing global de capital humà del Fòrum Econòmic Mundial 
Setembre de 2017
La fundació Fòrum Econòmic Mundial (més coneguda com a Fòrum de Davos) ha publicat l’informe The Global Human Capital Index de l’any 2017. Aquest informe té com a objectiu proporcionar una avaluació del capital humà de 130 països per tal de poder realitzar comparacions internacionals, mitjançant l’elaboració de rànquings, així com entre generacions i grups amb diferent nivell d’ingressos.

Els autors de l’informe consideren el capital humà com els coneixements i habilitats de què disposen els individus que els hi permet crear valor en el sistema econòmic mundial. Per tal de mesurar el capital humà es contemplen quatre components: la capacitat, entesa com l’stock educatiu; la implantació, que cobreix aspectes relacionats amb el mercat de treball; el desenvolupament, el qual reflecteix els esforços dels països per millorar l’educació i formació de la població; el saber fer o know-how, en què es capta el nivell d’especialització de la població activa. Cada component inclou tota una sèrie de indicadors quantitatius que permeten, amb les dades estadístiques disponibles, elaborar un índex global.

Dels resultats de l’informe destaca la posició d’Espanya en el rànquing (44 de 130 països), situada en penúltim lloc entre els països de la Unió Europea, només per davant de Grècia. Aquesta posició s’explica, en gran mesura, pels nivells d’atur i treball a temps parcial atès que no permeten els treballadors desenvolupar els seus coneixements i habilitats. Cal assenyalar, però, que el país obté bons registres en indicadors específics com l’alfabetització entre la població de mitjana edat (2n), la desigualtat de sexe en l’accés a educació secundària (1r), la diversitat d’especialització dels graduats (9è) o la matriculació universitària dels joves d’entre 15 i 24 anys (9è).

A banda de la publicació, els resultats també es poden consultar a través d’un explorador de dades al web de la institució que permet visualitzar i comparar la informació per països, grups d’edat i nivell d’ingressos o bé per temes i indicadors específics.
Espanya obté bons resultats en alfabetització, igualtat en l’accés a educació secundària o matriculació universitària, entre d'altres indicadors