Si no pots veure correctament aquest missatge, fes click aquí.

Tria d'actualitat

Nova jornada de treball del Fòrum de les ciutats amb Consells de la Formació Professional de Catalunya
Juliol de 2017
El passat 6 de juliol es va celebrar a Mataró una reunió ordinària del Fòrum de les ciutats amb Consells de la Formació Professional de Catalunya. Nascut l’any 2011, el Fòrum ha esdevingut un espai de treball per a la millora de la formació professional des de l’àmbit local.

Periòdicament, el Fòrum organitza reunions de treball itinerants a les vuit ciutats que hi estan integrades: Barcelona, Terrassa, Tarragona, L’Hospitalet, Mataró, Lleida, Rubí i Granollers. En l’última convocatòria, els representats de les administracions municipals van fer un seguiment de les accions que s’estan portant a terme actualment i, alhora, es van abordar qüestions relacionades amb la coordinació i funcionament d’aquest espai de col·laboració.
 
El Fòrum ha esdevingut un espai de treball per a la millora de la formació professional des de l’àmbit local.
Comissions Obreres publica un estudi sobre l’evolució de l’abandonament escolar prematur a Espanya 
Juliol de 2017
La Federació d’Ensenyament de Comissions Obreres ha publicat un informe en què s’examinen les causes de l’evolució de l’abandonament escolar prematur a Espanya en els darrers 25 anys.  L’abandonament escolar prematur (AEP) és un indicador que mesura la proporció de joves de 18 a 24 anys que han deixat els estudis amb una titulació inferior a la secundària postobligatòria, és a dir, sense el batxiller o un cicle formatiu de grau mitjà. L’abandonament es considera prematur donat que actualment resulta gairebé imprescindible disposar, com a mínim, d’una titulació postobligatòria per a aconseguir una adequada inclusió laboral i social.

Els autors de l’informe divideixen els darrers 25 anys en tres períodes: de 1992 a 2000, època d’implantació de la Logse i de l’ensenyament obligatori fins els 16 anys; de 2000 a 2008, etapa en que totes les comunitats autònomes assoleixen les competències plenes en educació; i, de 2008 a 2016, els anys de crisi i recuperació econòmica. Els resultats mostren que, després d’un augment de l’abandonament prematur entre 2000 i 2008, l’indicador va experimentar un fort descens (del 40%), molt més acusat que el viscut entre 1992 i 2000 (29%). Globalment, durant aquest 25 anys, la taxa d’AET s’ha reduït a la meitat fins a situar-se entorn el 19%. Aquest descens afecta a tots els territoris de forma similar, tot i que en Cantàbria ha estat superior i la Regió de Múrcia s’ha situat per sota de la mitjana.

Tot i el caire descriptiu de l’estudi, s’apunten una sèrie de factors explicatius de l’evolució de l’abandonament escolar prematur relacionats amb la política educativa i les dinàmiques del mercat de treball a Espanya. També es formulen propostes encaminades a reduir la incidència d’aquest fenomen, com ara: prolongar l’escolarització fins els 18 anys; generalitzar l’FP en la majoria d’instituts, oferint ensenyaments integrants; adequar l’FP a les característiques d’aquest col•lectiu (major component pràctic, reconeixement de la formació  i competències adquirides laboralment); impulsar els ensenyaments de segona oportunitat; i , per últim, reforçar les mesures d’atenció a la diversitat.
Els darrers 25 anys l'abandonament escolar prematur s'ha reduït a la meitat fins a situar-se en el 19%.
La implantació de l’FP dual a Espanya i Europa en perspectiva comparada
Juliol de 2017
La Fundación Alternativas ha publicat un document de treball en què s’aborden els problemes que presenta el sistema de formació professional a Espanya i, més concretament, el procés d’implantació de la modalitat dual. Per això, el treball analitza comparativament les polítiques educatives en aquest àmbit establertes en altres països europeus, com ara Alemanya, França, Regne Unit i Finlàndia.

Els resultats de l’estudi permeten extreure algunes conclusions d’interès per al nostre sistema. Així, d’acord amb l’autor del treball, resulta difícil la implantació del model alemany d’FP dual a Espanya atès la feblesa de l’estructura formativa de les empreses. França, amb un sistema similar a l’espanyol, presenta alguns reptes comuns, com posen ser les desigualtats educatives, l’aprenentatge individualitzat, la transició educativa des de l’FP a la universitat i el procés d’incorporació dels graduats al mercat de treball. El model d’FP britànic es caracteritza, per la seva banda, per disposar d’un fort grau de compromís per part d’empreses i agents socials a l’hora de definir els perfils professionals i l’estructura dels ensenyaments professionals. Per últim, Finlàndia destaca per l’extensió de la modalitat a distància, fet que ha propiciat una elevada participació dels estudiants a l’FP.
 
L'anàlisi comparativa de les polítiques de formació professional permet extraure conclusions importants per a la implantació de la modalitat dual a Espanya
No és país per a vells: nou estudi sobre l’atur de llarga durada de la població treballadora de més edat 
Juliol de 2017
L’atur de llarga durada afecta de manera desproporcionada les persones de més edat. La crisi econòmica iniciada el 2008 ha comportat una accentuació d’aquest desequilibri del mercat de treball, agreujant alhora el seu impacte sobre les condicions socioeconòmiques i el benestar de la població. En aquest context, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya ha elaborat un informe en què s’examinen les característiques l’atur de llarga durada de la població de 45 a 64 anys i les polítiques d’ocupació dirigides a aquest col·lectiu.

Els resultats de l’estudi posen de manifest que l’atur de llarga durada (més d’un any)  i de molt llarga durada (més de dos anys) són realitats que afecten particularment les persones treballadores de més edat que han perdut el seu lloc de treball. En el cas de Catalunya, les dades disponibles mostren una major incidència de la prolongació de la desocupació entre la població amb edats compreses entre els 55 i 59 anys, de sexe femení, de nacionalitat estrangera, de nivells educatius més baixos i que constitueix llars unipersonals o monoparentals.

L’informe fa una anàlisi de les conseqüències de l’atur de llarga durada en relació amb el seu impacte econòmic i social, d’una banda, i sobre l’estat de salut, de l’altra. D’aquesta manera, la pèrdua d’ingressos en les economies familiars comporten, a mig i llar termini, una reducció del consum familiar que afecta, entre d’altres dimensions, l’alimentació, la demanda de serveis de salut, educació i formació i l’habitatge. La pèrdua del lloc de treball té efectes negatius no només sobre els salaris futurs sinó també sobre les pensions de jubilació i les oportunitats laborals dels descendents. Al mateix temps, els autors  aporten evidència empírica sobre el deteriorament de la salut de les persones en situació d’atur de llarga durada, en especial sobre la salut mental.

L’estudi inclou una sistematització de les polítiques públiques per combatre l’atur de llarga durada, així com una revisió de les experiències i mesures adoptades a Catalunya i l’entorn europeu. Els autors distingeixen mesures dirigides al manteniment de l’ocupació, la garantia d’ingressos i el retorn a l’ocupació, entre les quals s’inclouen accions d’orientació, formació i qualificació, intermediació laboral, promoció del treball autònom o incentius a la contractació.

Per últim, l’Informe incorpora un document de consideracions i recomanacions amb l’objectiu de millorar les polítiques adreçades al col·lectiu objecte d’estudi. Cal destacar que, en l’àmbit de l’educació i formació professional, la formació per a l’ocupació i l’acreditació de competències resulten peces clau para la reinserció en el mercat de treball pels aturats de llarga durada. En aquesta línea, el CTESC recomana: millorar la detecció de necessitats del mercat de treball per tal d’adaptar i millorar l’oferta formativa, en particular aquella adreçada potencialment a la població de més edat; garantir el dret a la formació al llarg de la vida; millorar l’ocupabilitat del col•lectiu mitjançant la personalització dels plans de formació, que incloguin també l’adquisició de competències transversals; desenvolupar el Sistema d’avaluació i acreditació de competències professionals establert a la Llei 10/2015, de 19 de juny, de formació i qualificació professional de Catalunya; ampliar el catàleg de competències obert al reconeixement i acreditació professional.
L’atur de llarga durada i de molt llarga durada són realitats que afecten particularment les persones treballadores de més edat que han perdut el seu lloc de treball
Les implicacions del canvi demogràfic per a la formació, l'ocupació i les condicions de treball a la Unió Europea
Juliol de 2017
L’Agència Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (EU-OSHA), amb la col·laboració d’altres agències comunitàries, ha publicat un informe en què s’aborden diferents aspectes dels canvis demogràfics a la Unió Europea i les seves implicacions per a l’ocupació, la formació i les condicions de treball i salut dels treballadors.

Certament, l’envelliment de la població, a causa principalment del descens de la fecunditat i l’augment de la longevitat, està provocant una disminució i l’envelliment de la força de treball. Davant d’aquest escenari, la majoria dels Estats membres de la UE han articulat diferents mesures, com ara l’augment de l’edat de jubilació i la limitació de les prejubilacions. Això no obstant, una elevada proporció de treballadors no roman en el mercat de treball fins l’edat oficial de jubilació. En aquest context, l’estudi dóna compte de les causes d’aquests processos i de les seves implicacions per tal d’orientar el disseny de polítiques públiques en aquest àmbit.

El Centre Europeu pel Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop) participa en aquest informe explorant el paper que pot jugar l’educació i formació professional en l’envelliment actiu dels treballadors. A partir de l’anàlisi de dades procedents de diferents fonts, el capítol presenta les actuals tendències demogràfiques i laborals al continent, particularment d'ocupació i participació en activitats de formació. Els autors mostren com les polítiques d’educació i formació poden contribuir a l’envelliment actiu mantenint en l’ocupació als treballadors de més edat. La contribució conclou amb una reflexió entorn les implicacions polítiques dels resultats de l’estudi.
L’envelliment de la població a la Unió Europea, a causa principalment del descens de la fecunditat i l’augment de la longevitat, està provocant una disminució de la força de treball